He canviat el títol del meu article. Però conservo el tema.
Qui són els assassins dels germans Badia?
Els anarquistes i els feixistes.
Afegeixo: amb la complicitat per omissió de la policia espanyola feixista de Barcelona.
Quan el senyor Gil Robes va a Biarritz a veure si encara hi ha manera de conspirar una mica, porta cinc policies al darrera que li guarden el ventre i les espatlles. Per a guardar la vida d’en Miquel Badia, ex-cap de la policia catalana, ja s’ha vist que no hi havia a la Prefactura de Barcelona ni una parella de morts de gana disposats a molestar-se.
Això constitueix un escàndol que el poble de Catalunya no pot tolerar i no tolerarà. Davant dels cadàvers dels germans Badia, l’honorable President de Catalunya i els senyors Consellers del Govern de la Generalitat han d’haver comprès per força que la nostra pàtria té platejat un afer de vida o mort.
Miquel Badia, i el seu germà Josep, han caigut al camp d’honor, per Catalunya.
Tots els catalans ben nats estan de dol, i els que divergíem de la línia política dels germans Badia no pas menys que els altres.
Damunt les despulles de Josep i Miquel Badia, feixucs i gloriosos, els plecs de la bandera de la Pàtria.
Però el poble català es gira d’una revolada i cerca els assassins.
No és pas difícil descobrir-los.
Són la trinitat de l’anti-Catalunya.
Són els agents provocadors estipendiats. Ahir en Lerroux, el partit radical, els “jóvenes bárbaros”, “El Progreso”. Avui, el “Comitè”, anònim la F.A.I., els pistolers, “Solidaridad Obrera”.
Són els feixistes, hereus de l’esperit i dels mètodes dels Governs de la monarquia i del bienni radical-cedista.
Són els policies forasters, agents d’enllaç entre els provocadors instal·lats a l’interior i l’enemic situat més enllà de les fronteres de Catalunya. Aquest enemic, avui, no és el Govern de la República espanyola. És el feixisme espanyol.
I el feixisme espanyol té un aliat poderós, un aliat al qual els dirigents feixistes donen tant de valor, si no més com als militars, guàrdies civils i policies feixistes. Aquest aliat és la Confederación Nacional del Trabajo, controlada per anarquistes mercenaris i assassins professionals de la Federación Anarquista Ibérica. I quan dic això sé de què parlo.
No hi haurà llibertat a Catalunya, no hi haurà llibertat a Catalunya mentre els sindicats obrers catalans estiguin sotmesos a la tirania d’aquests agents provocadors maniobrats pels enemics de Catalunya.
No ho oblidi el Govern de la Generalitat.
Recordi que el seu primer deure és defensar la sang dels catalans.
L’Ordre Públic ha de tornar a Catalunya.
I de debò!
I de pressa!
I per sempre!
Peer Gynt (pseudònim d’Eugeni Xammar)
El Bè Negre (Barcelona, 13 de maig del 1936)
No entenc perquè l'ajusticiament d'un policia (força repressora per naturalesa), és considerat un assassinat. No sé què té d'especial la sang d'un català, que no tingui un andalús o un hongarès. Els pobles s'han de poder autodeterminar, però no per a posar una policia repressora en lloc d'una altra, o un estat repressor, en lloc d'un altre. Llibertat no és el que el nacionalisme burgès porta dècades venent. Va més enllà de fronteres i draps de colors.
ResponEliminaEstem parlant de l'assassinat d'uns patriotes, d'uns líders independentistes que, en aquell moment portaven a terme funcions d'ordre públic. Si tú entens com "ajusticiament" l'assassinat a trets dels Germans Badia és que no entens el que significa estimar la teva terra i servir-la allà on sigui necessari.
ResponElimina