Nasqué a Torregrossa, comarca de les Garrigues, el 10 de març del 1906. Estudià batxillerat a Lleida, i el 1922 es trasllada a Barcelona per a ser pilot de la marina mercant. S'afilia a Estat Català tot just Macià l'acaba de fundar. S'incorpora a Bandera Negra (Santa Germandat Catalana), suborganització d'Estat Català. Està implicat en l'intent d'assassinar el rei alfons XIII, durant una visita a la ciutat comtal. Es tracta del complot del Garraf. És detingut. En Miquel Badia és comdemnat a 12 anys de presó. Traslladat al penal de Alcalá ( Espanya) i de Ocaña ( Espanya). Quan esdevé la caiguda del dictador al 1930 és amnistiat. Passà 5 anys a la presó.
Proclamada la República és nomenat cap de les Joventuts d'Estat Català. El 1932 es nomenat secretari d'en Josep Dencàs, conseller de sanitat i d'assistència social. El 24 de novembre del 1933 mobilitza puna part dels 7000 escamots de les JEREC i els destina a la conducció dels serveis Públics. Això succeia durant el transcurs d'una vaga. El desembre del 1933 és designat Secretari General d'Ordre Públic, i el març del 1934 passa a ser cap superior de la policia de Catalunya. Va intentar mantenir l'ordre públic davant de la difícil situació provocada pels pistolers de la FAI. El setembre del 1934 dimiteix del seu càrrec en la policia. Fou un dels organitzadors de la jornada revolucionària del 6 d'octubre del 1934. Es trasl·lada a França, a Amèrica, a Alemanya i a Andorra Retorna al 1936 i es dedica a la reorganització de les Joventuts d'Estat Català.
El dia 28 d'abril a 2/4 de 4 de la tarda es assassinat en ple carrer Muntaner per pistolers de la FAI. Amb ell morí també el seu germà Josep. El funeral fou un acte de suport popular de la nació catalana a favor de la dignitat nacional i en contra de l'espanyolisme representats per la FAI. Els seus assassins foren quatre, Manuel Costas, Ignacio de la Fuente, José Villagrasa i Justo Bueno. La identitat dels assassins fou esbombada arran d'una bona tasca periodística de Josep Maria Planas i d'Avel·lí Artís i Gener (Tísner). Els assassins estaven relacionats amb la FAI. El xòfer era en Ruano. Aquest darrer morí després dels Fets de Maig del 1937 a mans de gent d'Estat Català que aixó venjaren l'assassinat dels Badia. Justo Bueno fou extradit després de la guerra del 1936-1939, comdemnat i ajusticiat a la presó model de Barcelona després que la policia franquista el detingués a causa dels crims comesos anteriorment.
Miquel Badia va ser un polític i un “brutal
ResponEliminadefensor de la burgesia catalana”. Va començar al costat d’en Macià, als anys 20, però després els seus camins van prendre matisos diferents.
Durant la República va ser cap de les Joventuts
d’Estat Català, Secretari General d’Ordre Públic
de la Generalitat i cap superior de la policia de Catalunya. Seria l’equivalent a en Felip Puig. Des d’aquesta posició de poder, Badia es va dedicar a perseguir, torturar, apallissar i eliminar militants de la CNT i la FAI, entre d’altres. El 1933 va mobilitzar els seus escamots per fer anar els serveis públics i trencar així la vaga de la CNT.
Quan va entrar en aquell bar demanant per qui el
buscava, ho feia amb la força i les armes del
poder al seu darrera. Com si en Puig anés a La
Rimaia a vacil·lar.
Badia formava part d’un petit sector de l’independentisme que va patir una deriva feixista durant els anys 30; igual que va succeir a joves nacionalistes de tot el món, arrossegats per les fortíssimes marees del nazisme alemany.
Odiava especialment els cenetistes, als que
considerava “xarnegos espanyols, emigrants que
posaven en perill la raça, la societat i la nació catalana”, i als “pistolers” de la FAI, “els descamisats, els murcianos de La Torrassa i Collblanc”.
L’historiador Gabriel Jackson parla d’”un movi-
ment casi feixista dins de les files juvenils de
l’Esquerra. Portant camises verdes, anomenant-
se a si mateixos escamots, fent instrucció en
formació militar” (The spanish republic and the
civil war. Princeton University Press, 1965).
De fet, els escamots d’Estat Català no dissi-
mulaven la seva simpatia pels nazis. Manuel
Blasi, un dels seus dirigents, va viatjar a Alemanya i va entrar en contacte amb la xarxa d’Alfred Rosemberg. També es va programar una trobada a Brussel·les entre delegacions d’Estat Català i l’NSDAP, el partit nacionalsocialista de Hitler.
Quan aquests fets es van fer públics, el dirigent Josep Dencàs va fugir de la zona republicana amb un vapor italià. Els germans Badia, en canvi, van ser atrapats i ajusticiats per algunes de les seves antigues víctimes quan va esclatar la guerra. Com a venjança per aquest ajusticiament, els d’Estat Català van aconseguir assassinar el xofer dels cenetistes que havien donat mort als germans Badia, en Ruano, durant els Fets de Maig del 37.
De l’article en qüestió només voldria puntua-
litzar que, l’”ajut popular” al que l’autor es refereix va ser la mobilització popular més gran
haguda mai en aquesta península i va sobrepas-
sar de llarg el poder de la Generalitat. D’altra
manera, aquesta no hagués acceptat mai la
dualitat de poders imposada pel Comitè de
Milícies Antifeixistes de Catalunya.